La mesura del temps
-Tipus: Rellotge de Sol.
-Com funciona: consistia en un pal clavat
verticalment sobre una superfície
plana i horitzontal damunt de la qual
es projectava la seva ombra.
La longitud i la direcció de l'ombra
assenyalen l'hora del dia.
-Època que es va inventar: Es va inventar cap
al 3500 aC.
-S'utilitza actualment: No
Calàpet TCE 14-15
dimecres, 18 de març del 2015
dimarts, 17 de febrer del 2015
CANVI CLIMÀTICA
QUE ES?
El canvi climàtic es qualsevol variació global del clima de la terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat.
SOLUCIONS QUE POT FER LA NOSTRA SOCVIEDAD....
L’estalvi energètic és una de les coses que podem fer a nivell personal. Evitar la desforestació massiva, disminuir l’emissió de metà i de vapor d’aigua, reduir el consum… S’ha de seguir avançant en l’estudi del canvi climàtic i difondre els resultats a la població. Aconseguir la participació de la ciutadania en la recerca d’una solució conjunta és important.
Pablo Barea Jimenez
QUE ES?
El canvi climàtic es qualsevol variació global del clima de la terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat.
QUINA CAUSA CREA?
El canvi climàtic
el causa l’excès de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que s’han acumulat a
l’atmosfera els darrers 150 anys. Els GEH, principalment vapor d’aigua,
diòxid de carboni, metà i òxid nitrós envolten la terra com una manta
transparent que manté la temperatura a un nivell que fa el planeta
habitable, al voltant dels 15ºC de promig.
CONSEQUENCIES
1. Augment de la temperatura terrestre
La principal conseqüència del canvi climàtic és l'augment de la temperatura de la Terra. La tendència d'escalfament dels darrers 50 anys ha estat de 0,13 ªC, gairebé el doble que per als últims cent anys. L'increment total des de 1850-1899 fins 2001-2005 ha estat de 0,76ºC. Si continua amb la tendència actual d'emissions de gasos d'efecte hivernacle es preveu que la temperatura mitjana global pugui arribar a augmentar fins 4ºC per al 2050.
2. Canvis en la capa de neu, gel i sòl gelat
Els pols cada vegada s'estan fonent a major velocitat, el que està produint una inestabilitat del sòl i de les allaus rocoses. Segons noves dades científiques, les pèrdues en les plaques de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida han fet que el nivell del mar augmenti considerablement en els últims anys.
3. Augment del nivell i de la temperatura del mar
El nivell mitjà de crescuda ha estat de 1,8mm / any entre 1961 i 2003. Fet que està posant en perill a una sèrie de ciutats que es troben situades a la vora dels rius o dels propis oceans. Seria el cas del propi Santander i de tots els municipis càntabres que es troben a primera línia de mar.
La temperatura de l'aigua dels oceans també ha augmentat el que ha donat com a resultat l'acidificació dels mateixos, posant en perill a nombroses espècies animals i vegetals que hi habiten.
4. Augment de la freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics extrems
Fortes onades de calor, precipitacions, inundacions, sequeres, etc. són alguns dels fenòmens que ja s'han deixat notar en el nostre planeta i que estaran presents amb més freqüència si no s'aconsegueixen reduir considerablement les emissions de gasos d'efecte hivernacle a tot el món.
5. Perill d'extinció de nombroses espècies animals i vegetals
Entre un 20% i un 30% de les espècies vegetals i animals podrien veure en perill d'extinció si la temperatura global de la Terra supera els 1,5-2,5 ºC. Els diferents ecosistemes podrien veure greument afectats en la seva estructura i funcionament per les conseqüències del canvi climàtic, havent d'adaptar a condicions contràries al seu hàbitat normal.
6. Efectes sobre l'agricultura i el sector forestal
Els cultius situats en les zones baixes poden perdre la majoria de la seva productivitat fent que augmenti el risc de fam de les persones que sobreviuen gràcies a aquestes terres.
L'increment en el nombre d'incendis farà que les zones forestals, grans embornals de carboni, desapareguin i deixin d'exercir aquesta activitat, importantíssima per reduir els impactes del canvi climàtic.
7. Impactes sobre la salut humana
En funció de la localització i de la capacitat d'adaptació de les regions, les conseqüències que el canvi climàtic pugui tenir sobre la salut humana poden ser molt negatives.
El nombre de persones en situació de malnutrició augmentarà, així com el de morts i malalts, a causa de les onades de calor, inundacions, tempestes, incendis o sequeres.
La principal conseqüència del canvi climàtic és l'augment de la temperatura de la Terra. La tendència d'escalfament dels darrers 50 anys ha estat de 0,13 ªC, gairebé el doble que per als últims cent anys. L'increment total des de 1850-1899 fins 2001-2005 ha estat de 0,76ºC. Si continua amb la tendència actual d'emissions de gasos d'efecte hivernacle es preveu que la temperatura mitjana global pugui arribar a augmentar fins 4ºC per al 2050.
2. Canvis en la capa de neu, gel i sòl gelat
Els pols cada vegada s'estan fonent a major velocitat, el que està produint una inestabilitat del sòl i de les allaus rocoses. Segons noves dades científiques, les pèrdues en les plaques de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida han fet que el nivell del mar augmenti considerablement en els últims anys.
3. Augment del nivell i de la temperatura del mar
El nivell mitjà de crescuda ha estat de 1,8mm / any entre 1961 i 2003. Fet que està posant en perill a una sèrie de ciutats que es troben situades a la vora dels rius o dels propis oceans. Seria el cas del propi Santander i de tots els municipis càntabres que es troben a primera línia de mar.
La temperatura de l'aigua dels oceans també ha augmentat el que ha donat com a resultat l'acidificació dels mateixos, posant en perill a nombroses espècies animals i vegetals que hi habiten.
4. Augment de la freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics extrems
Fortes onades de calor, precipitacions, inundacions, sequeres, etc. són alguns dels fenòmens que ja s'han deixat notar en el nostre planeta i que estaran presents amb més freqüència si no s'aconsegueixen reduir considerablement les emissions de gasos d'efecte hivernacle a tot el món.
5. Perill d'extinció de nombroses espècies animals i vegetals
Entre un 20% i un 30% de les espècies vegetals i animals podrien veure en perill d'extinció si la temperatura global de la Terra supera els 1,5-2,5 ºC. Els diferents ecosistemes podrien veure greument afectats en la seva estructura i funcionament per les conseqüències del canvi climàtic, havent d'adaptar a condicions contràries al seu hàbitat normal.
6. Efectes sobre l'agricultura i el sector forestal
Els cultius situats en les zones baixes poden perdre la majoria de la seva productivitat fent que augmenti el risc de fam de les persones que sobreviuen gràcies a aquestes terres.
L'increment en el nombre d'incendis farà que les zones forestals, grans embornals de carboni, desapareguin i deixin d'exercir aquesta activitat, importantíssima per reduir els impactes del canvi climàtic.
7. Impactes sobre la salut humana
En funció de la localització i de la capacitat d'adaptació de les regions, les conseqüències que el canvi climàtic pugui tenir sobre la salut humana poden ser molt negatives.
El nombre de persones en situació de malnutrició augmentarà, així com el de morts i malalts, a causa de les onades de calor, inundacions, tempestes, incendis o sequeres.
SOLUCIONS QUE POT FER LA NOSTRA SOCVIEDAD....
L’estalvi energètic és una de les coses que podem fer a nivell personal. Evitar la desforestació massiva, disminuir l’emissió de metà i de vapor d’aigua, reduir el consum… S’ha de seguir avançant en l’estudi del canvi climàtic i difondre els resultats a la població. Aconseguir la participació de la ciutadania en la recerca d’una solució conjunta és important.
Pablo Barea Jimenez
dimecres, 19 de novembre del 2014
ELS BADALLS
PER QUÈ BADALLEM?
I PER QUÈ S'ENCOMANEN ELS BADALLS?
D'aquest fet universal els éssers humans no som els únics que en gaudim, quasi tots els animals badallen en diferents situacions. Això sí, el contagi de badalls només afecta els primats i els humans.
Hi ha diferents teories per explicar per què badallem i per què es contagien.
La nostra respiració s'encarrega per una banda d'agafar l'oxigen de l'atmosfera i portar-lo fins a la sang i, per altra banda de recollir el diòxid de carboni (CO2) sobre per expulsar-lo a l'exterior.
El cervell detecta massa diòxid de carboni a la sang i envia un senyal als pulmons, i és aquí on entren en acció els badalls.
Quan veiem una persona badallar, el nostre cervell inconscientment pensa que hi ha una manca d'oxigen del nostre cos.
FET PER: MUNIR I PABLO
I PER QUÈ S'ENCOMANEN ELS BADALLS?
D'aquest fet universal els éssers humans no som els únics que en gaudim, quasi tots els animals badallen en diferents situacions. Això sí, el contagi de badalls només afecta els primats i els humans.
Hi ha diferents teories per explicar per què badallem i per què es contagien.
La nostra respiració s'encarrega per una banda d'agafar l'oxigen de l'atmosfera i portar-lo fins a la sang i, per altra banda de recollir el diòxid de carboni (CO2) sobre per expulsar-lo a l'exterior.
El cervell detecta massa diòxid de carboni a la sang i envia un senyal als pulmons, i és aquí on entren en acció els badalls.
Quan veiem una persona badallar, el nostre cervell inconscientment pensa que hi ha una manca d'oxigen del nostre cos.
FET PER: MUNIR I PABLO
dimecres, 5 de novembre del 2014
PROSPECCIONS DE LES PRETROLIFERS!!!
LES PROSPECCIONS DE LES PRETROLIFERES
1.D'on s'obté el petroli? Que usos té a l'actualitat?
S'obtenen principalment a les torres de destil·lació de les refineries de petroli, o també per mitjà del craqueig d'altres substàncies (hidrocarburs més pesants) obtinguts igualment a la destil·lació. Els més habituals són el propa i el butà, que s'usen com a combustibles fóssils. Els usos que té en la actualitat es que serveix per als cotxes, vaixells...
2.Que són les prospeccions petrolíferes i per què en volen fer a Eivissa?
Segons ens diuen les noves d’aquests últims mesos, hi ha almanco un parell de companyies petrolieres interessades a dur a terme prospeccions per veure si, al voltant de les illes Balears, i entre les illes Balears i el País Valencià, hi ha o no petroli. Perquè a Eivissa hi ha petroli.
3.Conseqüències de les prospeccions a la mar, a la costa i a l'illa d'Eivissa.
Les conseqüències són: que afectara a la fauna marina, no vindran turistes perquè les platges estaran contaminades, canviara l'entorn de Eivissa i provocara terretrémols de petita escala.
Fet per: -Munir i Pablo.
1.D'on s'obté el petroli? Que usos té a l'actualitat?
S'obtenen principalment a les torres de destil·lació de les refineries de petroli, o també per mitjà del craqueig d'altres substàncies (hidrocarburs més pesants) obtinguts igualment a la destil·lació. Els més habituals són el propa i el butà, que s'usen com a combustibles fóssils. Els usos que té en la actualitat es que serveix per als cotxes, vaixells...
2.Que són les prospeccions petrolíferes i per què en volen fer a Eivissa?
Segons ens diuen les noves d’aquests últims mesos, hi ha almanco un parell de companyies petrolieres interessades a dur a terme prospeccions per veure si, al voltant de les illes Balears, i entre les illes Balears i el País Valencià, hi ha o no petroli. Perquè a Eivissa hi ha petroli.
3.Conseqüències de les prospeccions a la mar, a la costa i a l'illa d'Eivissa.
Les conseqüències són: que afectara a la fauna marina, no vindran turistes perquè les platges estaran contaminades, canviara l'entorn de Eivissa i provocara terretrémols de petita escala.
Fet per: -Munir i Pablo.
dimarts, 4 de novembre del 2014
5 GRUPS DE L'OPTATIVA CENCIES EXPERIMENTALS DE DEL IES XARC
RECOLLIDA DE FEMS A SES ESTAQUES
-Que es la ONG "Ocean Conservation"?
Es Ocean Conservancy lluita cada dia per mantenir l'oceà saludable per a les tortugues marines , tots els óssos polars , les balenes i les persones les vides i mitjans de vida depenen d'això .
-Que es la ONG "Ocean Conservation"?
Es Ocean Conservancy lluita cada dia per mantenir l'oceà saludable per a les tortugues marines , tots els óssos polars , les balenes i les persones les vides i mitjans de vida depenen d'això .
La seva donació deduïble d'impostos garanteix que puguem utilitzar el millor en solucions basades en la ciència per fer front als grans desafiaments de la conservació de l'oceà que ens enfronten.
-Nosaltres vàrem fer:
1.Vam anar a Ses Estaques.
2.El tiràvem a una bossa.
3.Al paper que ens van donar.
-Explicar quines son les dues coses que mes vareu recollir i quina cosa era la mes extranya.
-Filtres de cigarrets i trossos de botella. Una gorra.
-Consells per mantenir les platjes netes.
¡¡¡¡¡NO AURIEU DE TIRAR FEMS. NO ES TAN COMPLICAT TIRAR EL FEMS AL CONTENIDOR QUE I PERTAÑ!!!!!
-Escrit per:
-Munir, Rudra i Pablo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)